dimecres, 2 de desembre del 2009

Les sensacions de les notes musicals. Per Joan Frigola

És difícil relacionar una nota musical amb un sabor, un color o una sensació corporal, però no hi ha dubte que els sentits s'entrellacen moltes vegades.
Deixem que el so d'una nota (no ens deixem influir per la grafia) ens manifesti altres sensacions.
Cada setmana parlarem d'una nota, segons el nostre punt de vista. Digueu el vostre parer.

Do - C (en el xifrat anglo-saxó)

Color taronja intens, de molta llum.
Nota forta, sensació de seguretat.
Sabor de préssec duran, de textura dura.
Em recorda un migdia calorós d'estiu
Un sentiment d'estar ben encaminat, de tenir clar el que haig de fer i el convenciment que ho faré bé.

Re - D

Tot i la dificultat d'abstreure`s de la paraule res, fem un esforç:
Un capvespre de desembre, en un dels dies més curts de l'any.
Un sentiment de temor, no tant per una por concreta, forta i determinada, si no per una sensació d'angoixa indefinida, però que es farà llarga.
Color violaci, quan la llum s'esvaeix.
A la boca, el gust subtat d'un cítric.

Mi - E

Un to important, que deixa petxada.
Color vermell fosc, color granat, burdeus.
La sensació d'estar orgullós del propi tarannà. No un sentiment vanitós d'haber fet quelcom extremadament bé, sino un orgull sense motiu, pel simple fet d'existir i ésser diferent dels altres.
El gust d'un pernil de gla acompanyat d'un xereç sec.(Aquí ens deixem influir pel fet que la guitarra i sobretot el flamenc, gira en torn al Mi.)
Un matí de primavera, cap al migdia.

Fa  -  F

Aquest to, fixeu-vos-hi, és el més paradoxal, sembla molt important, però instants després el trobes completament amorf. Dóna la impressió de contradir-se, de ser i no ser alhora.
Una nit d'estiu, no gaire calorosa.
Un color pastel, ocre clar, que a voltes sembla groc, salmó, rosat...no es pot acabar de definir.
El gust d'una beixamel,  d'un complement tot i ser important.

Sol  -  G

La nota sol ha estat elevada a l'olimp. Alguns falsos sacerdots pretenen entronitzar-la, intenten fer-nos creure que és la NOTA MUSICAL.
No podem consentir-ho. En nom de la veritat, la ciència i la filosofia, declarem la condemna d'excomunió contra tots els sacerdots i tots els doctrinaris de totes les religions del món que divinitzen la nota sol.

La - A

El so d'aquesta nota és blau. Un to ben definit, un blau cobalt pur, sense submergir-se en la foscor.
La sensació de tranquilitat, de calma. Una pau sense amenaces, malgrat no ser molt profunda.
El gust de la melmelada de poma.
Un matí d'estiu, molt d'hora, després d'un nit de vent. Quan comença un dia d'una serenor extrema amb molta lluminositat.

Si - B

Marró! M’he deixat influenciar per un sector del professorat de l’escola que considera la nota SI de color marró sense discussió.
Un migdia de tardor, assegut en un parc, amb els ulls tancats, deixant que un vent subtil i lleuger ens acariciï el rostre. Deixant que aquesta sensació d’absolut benestar ens envaeixi. Assumint que malgrat ser un instant fugisser i inestable (com la nota SI: la més inestable, al trobar-se tan a prop del do), malgrat la seva brevetat, és un moment necessari per l’equilibri de l'univers.
El gust potent d’un licor digestiu: un whisky de malta, per exemple.