Trobem
música, pertot de la vida social i de la cultura, cançons o melodies que passen
sovint d’un àmbit a un altre, i que han estat fixades en la memòria i en el record
d’un moment emotiu o d’una situació rellevant de la nostra vida.
Historiadors,
musicòlegs, arqueòlegs, neuròlegs i altres òlegs que no sabem pronunciar,
discuteixen què va sorgir primer: si va ser la música o bé fou el llenguatge. Uns defensen que primer de tot, els nostres ancestres
tingueren la necessitat de comunicar un concepte, per tant crearen el
llenguatge (segurament la primera paraula va ser Uh! que volia dir més o menys:
“Menjar” ) ; més endavant va sorgir la música, bàsicament per recordar els sons
que significaven alguna cosa: Per exemple Uh Uh amb ritme Uh_Uh ... Uh_Uh, vindria
a dir: “Dóna’m la cuixa de pollastre”. (
La teoria que va ser primer la música la deixarem per més endavant).
El
ritme que s’originà en principi era l’embrió del compàs binari: Pam – pam. Pam
– pam. El compàs de 2 per 4 els servia per expressar-se, vèiem que Uh-uh volia
dir “Dona’m la cuixa de pollastre”, si deien Ah-ah significava “Vés a menjar a
la teva tribu”.
Amb
el temps, el llenguatge parlat, va anar-se complicant, fent-se necessari
transmetre conceptes més complexos. Amb ell va evolucionar la música, passant
del compàs binari al ternari. Del Uh-uh ... uh-uh es va passar al Ah—uh-uh...
ah—uh-hu , que venia a significar “estudies o treballes?”.
Acabarem
aquesta petita història dels llenguatges parlant de música rigorosament
contemporània: el jazz.
Comparant
l’evolució de la música amb els fonaments conceptuals de la societat, veiem les
dues activitats bàsiques que han mogut la humanitat: l’alimentació i la
reproducció. Dit d’una altra manera: el sopar i les postres.
Si
ho traslladem a la música i als tipus de compàs vindria a ser:
Compàs binari : Uh-uh ... uh-uh – que voldria
dir “Què hi ha per dinar?”
Ah-ah ... ah-ah – “Ves a menjar a la teva tribu”
Compàs ternari: Ah-uh-uh ... ah-uh-uh –
“Estudies o treballes?”
I finalment
: Flistribum - “Dissenyo”.